Portu Turre
Turris Libisonis
Sa tzitade de Portu Turre naschet naschet in ue finit su riu Mannu, in mesu a su Golfu de s’Asinara, subra sa tzitade romana antiga de Turris Libisonis. Colònia romana dae su I sèculu a.C., est istadu s’ùnicu de sos possedimentos, intre Repùblica e Imperu, a èssere abitadu dae tzitadinos romanos: li naraiant Iulia, ligada a sas fìguras de Tzèsare o de Otavianu. Suta su domìniu longu romano sa tzitade est istada interessada dae divessos agontzos urbanìsticos: costrutzione de istradas, tres impiantos termales, acuedoto e realizatzione de su portu chi teniat sos raportos cummertziales cun Òstia. Sa zona archeològica a curtzu a s’Anticuarium òspitat un’àrea de interessu particulare , nada Palazzo di Re Barbaro, unu fràigu termale de caràtere pùblicu. Sa denominatzione est cullegada impropriamente a sa tarda Passione de sos màrtires turritanos chi ammentat unu guvernadore de sa Sardigna chi si narat Barbaro chi est cussu chi è diat àere detzisu sa decapitatzione de su sordadu Bainzu, de su presbìteru Protu e de su giàganu Gianuàriu.
Cando Angioy s’est imbarcadu su 16 de làmpadas de su 1796 paris a sos collaboradores suos prus fidados pro non si fàghere leare e pro fuire a sa terrìbile repressione chi si fiat acurtziende, Portu Turre fiat solu una biddaredda de pagas chentinàrias de abitantes, ammentu a tesu de tempos gloriosos. Pròpiu Angioy, in s’ìnteri de su guvernu de Tàtari in calidade de alternos, si fiat dadu ite fàghere pro torrare a fàghere funtzionare su portu oramai in disusu, sighende cussas lìneas chi giai Carlo Emanuele III carchi deghe annos inantis aiat indicadu. Pròpiu su ischire de s’importu istratègicu de Portu Turre est istada collida dae s’iscuadra realista, in virtudede su chi si naraiat chi sos partigianos de Angioy si fiant atzendende pro su chi pertocaiat un’isbarcu imbeniente de s’alternos acumpangiadu dae trumas armadas. In sos tempos de sa Sarda Rivolutzione, Portu Turre si presentaiat cun unu complessu urbanu partzidu in duos nùcleos: cussu chi naschiat in tundu a sa basìlica de Santu Bainzu, abitadu dae sos bainzinos, massajos e pastores sardos, e sa zona de su portu, abitasd dae naviculares, genovesos, napulitanos e cossos impignados in sas atividades marìtimas. Pròpiu unu de custos ùrtimos, Salvatore Tramma, at a aère unu ruolu in sos fatos angioyanos.
Tra su Sete e s’ Otighentos immaginamus su purtu de Torres prenu de barcas a remos e a vela, comente sas felucas, barcas minores chi de sòlitu podiant carrare una deghina de passezeris ultres a unu pàiu de pessones de ecuipàgiu. Sas felucas, podiant àere una o duas velas latinas cun àrbore inclinadu a s’ala de sa prua: pro sas caraterìsticas issoro fiant adatas a sa navigatzione a curtzu a sa costa.
Dae Portu Turre a s'Europa
Imbarcadu pro andare a Gènova su 17 de làmpadas de su 1796, Angioy aiat leadu un’istàntzia in Livorno.
At chircadu in ogni manera de faeddare cun Napoleone pro li dimandare agiudu in sa càusa de sa Sardigna: est resèssidu a s’abbojare cun isse (grande corso) a Castiglione dello Stiviere (Mn) chi issu aiat assediadu a finitia de trìulas de su 1796.
In Milano at àpidu parres de rapresentantes de su guvernu frantzesu, ma custas connoschèntzias sunt resèssidas solu a li sarbare sa pedde rendende vanas sas insistèntzias de su guvernu sabàudu chi lu cheriat arrestare. Non bidende èsitos favorevoles a sa càusa sarda, dae bonu polìticu Angioy at detzisu de seberare sa via diplomàtica, giutende a Torino sa “giustificatzione” de s’operadu suo.
Sa Basìlica dei sos màrtires turritanos
Sa crèsia romànica de Santu Bainzu naschet in s’àrea giamada Monte Agellu chi faghat parte de sa necròpoli meridionale de sa colònia romana de Turris Libisonis. Sa crèsia est istada fraigada in su de XI sèculos pro sa voluntade de su giùighe Comita de Torres chi, segundu sa traditzione, sanadu dae sa lebra, resessit a fàghere cussu chi Bainzu l’aiat pedidu in unu bisu: fraigare una basìlica noa e nche giùghere sas relìcuas de sos màrtires in sa crèsia noa, destinada a onorare sos santos e a retzire sa sede noa de su pìscamu. Portu Turre est istada sede episcopale dae su 484 finas a su 1441, annu in su cale su pìscamu turritanu s’est tramudadu a Tàtari. Sa crèsia romànica nachet in mesu a duas cortes, nadas Atrio Comita e Atrio Metropoli e subra a duas crèsias pius antigas de su de V-VI sèculos.
Sa Basìlica de Santu Bainzu est su monumentu romànicu prus mannu de sa Sardigna (m. 58 x 19) e s’ùnicu esemplare progetadu a duas absides afrontadas. Su fàbricu fraigadu in calcare, a intro est a tres navadas reguladas dae arcadas subra colunnas cun capitellos de màrmaru bellos meda, isculpidos in època romana. Su santuàriu est puru una logu de devotzione de importu, pro su cultu millenàriu tributadu a sos màrtires de su logu Bainzu, Proto e Gianuàriu.
A s'ncomintzu de su de XVII sèculos b'ant chircadu e iscobertu sas relìcuias de sos tres santos, collocadas poi in sa cripta iscavada a posta pro las pònnere.
Salvatore Tramma
A seguru una de sas figuras pagu craras de sa partèntzia angioyana.
De orìgine napuletana s’istòria sua est descrita in sos atos de su protzessu mannu contra a s’undada rivolutzionària. Dae sos atos resurtat chi Tramma arrivat a su portu de Torres su 26 de làmpadas de su 1796 e sùbitu interrogadu, in dae antis a su Comandante de sa pratza Carlo Cugia. Apretadu, afirmat chi deghe dies prima, essende arrivadu cun sa feluca sua, est istadu agredidu dae una truma de gente armada chi l’ant obligadu a s’impadronire de un’àtera barca ormegiada in cussos pressos. B’at pigadu pagu prus a mancu 18 frantzesos e 11 sardos. In custos s’avocadu Gioachino Mundula e don Giommaria Angioy: custos duos in particulare ant a arrivare a sa Penìsula gràtzias a una barca “caprarese” chi los at garrigados posca de su passàgiu de Tramma, che at a torrare in segus cun sa feluca “napolitana” sua, ragiunghende s’Asinara e torrende a Portu Turre. S’at a lamentare de su pagu balàngiu, apende retzidu dae sa cumpagnia de fuidores solu “una bona manu de 15 iscudos”.
Segundu àteras versiones Tramma si diat èssere postu de acordu cun Angioy e sos cumpàngios suos in segretu patuende unu preju giustu pro nche los giughere a s'ala de sa costa tirrènica.
Santu Bainzu a mare de Balai
Sa cheja de Santu Bainzu a mare est posta in su caminu chi andat dae Portu Turre a Platamona.
Fraigada subra una roca calcàrea chi falat a picu subra su mare, est a curtzu a un’ipogeo de s’època romana e impreadu puru in època cristiana. Si podet pensare chi siat su primu interru de sos màrtires Bainzu, Protu e Gianuàriu. Sos corpos de sos màrtires sunt addurados in sas grutas de Balai finas a su de XI sèculos.
Su fràigu (de su de XIX sèculos) est fraigadu in pedra calcàrea de su logu e at originalides architetònicas in sa bòvida a bote e in sos arcos. S’istrutura naschet a siguru subra unu fràigu chi bi fiat, sos divessos acontzos faghent si chi siat difìtzile una letura curreta de sas fases in sas cales est istada costruida sa crèsia. A dae segus de s’altare, una ghenna minore aunit sa crèsia a un’àteru fràigu chi est unu mistèriu a ite servat, forsis fiat una tzitenna romana chi in su Medioevu est istada impreada comente logu de cultu.
Dae su 3 de maju a sa die de Pasca de fiores, perìodu in su cale bi sunt costoidas sas istàtuas de linna de sos màrtires, sa crèsia est arrivu de unu pellegrinàgiu partetzipadu: una truma de fedeles arrivat a su tèmpiu ammajadore dae divessas alas de sa tzitade e dae sos tzentros de a curtzu.
Bibliografia
– R. Caprara, A. Mastino, V. Mossa, A. Pinna – Porto Torres e il suo volto, Sassari, 1992
– B. Sanna, P. G. Spanu – Porto Torres chiesa di San Gavino a mare di Balai, s.l., s.d.
– V. Del Piano – Giacobini moderati e reazionari in Sardegna. Saggio di un dizionario biografico 1793-1812; mille biografie di protagonisti comprimari e testimoni del periodo rivoluzionario sardo, Cagliari, 1996
Credits
A. Nasone, G. Ruggiu, S. A. Tedde.
