Thiesi

Tiesi

Contra a sos feudatàrios in eternu

Mentovadu comente topònimu a primu in su Condaghe de Santu Pedru de Silki (XI-XIII sec.), sa bidda de Tigesi fiat a inghìriu a sa crèsia de Santa Maria delle Nevi, chi non s’agatat prus.

Tiesi fiat in su giuigadu de Torres, in sa curadoria de Cabuabbas. Tzessadu su Giuigadu est intrada in manu a sos Doria e pustis a sos Arborea. A sa fine de sas gherras pro comandare s’ìsula, in su sèculu XV, sos cadalanos-aragonesos b’ant fatu su Marchesadu de Montemaggiore.

Intre sos partetzipantes de s’Istamentu militare convocadu a Casteddu in sos primos meses de su 1793, pro fàghere fronte a sa proa de invasione frantzesa, bi sunt puru frades Pietro e Luigi Flores de Tiesi.

Issos sunt istados s’avanguàrdia de unu grupu forte e bene frunidu chi aiat raighinas bene piantadas detzènnios prima cando giai in su 1759, in sas duas biddas de su Marchesadu de Montemaggiore, Tiesi e Bessude, don Manuele Nurra, don Giuseppe Gambella e sos reverendos Porqueddu e Chighine, ant incoragiadu sos vassallos a una contestatzione firma contra a sos abusos de su feudatàriu.

Tiesi, duncas, at fatu parte de cussu grupu de biddas  (verso sa meidade de sos annos ’90 de su de XVIII sèculos contaiat carchi cosa comente 2.500 abitantes) chi giai prima de sa Sarda Rivolutzione est istadu mòvidu dae unu cunfrontu cun s’istitutzione feudale, ma chi in sos meses caldos de su 1795 est resèssidu a imbrigliarla cun s’ideatzione e sa redatzione de cussos atos passados a s’Istòria comente instrumentos de unione.

Sa bogada de su feudalèsimu non fiat de cumpetèntzia de una truma de pessones unidas dae unu patu, comente paret in sas reuniones de sos cabosfamìlia, istabilidu dae un’atu notarile. Su  giuramentu promissòriu issoro – chi faghet apellu a Leges Fundamentales traitas -, faghet de sos instrumentos de unione unu documentu rivolutzionàriu chi, in pràtica, nche essit dae sa legalidade de su Regnu, ca nde cuntestat sa legitimidade. Unu documentu de su totu istraordinàriu.

Su mèritu istòricu de sas comunidades de Tiesi, Cherèmule e Bessude est duncas su fatu de àere acumpridu custu traballu giurìdicu perfetu, chi forsis est istadu firmadu puru a sa presèntzia de Cilocco.

Cust’ùrtimu, cun in manu su pregone e sas tzirculares vitzerègias, dae su barcone de sa domo de don Pietro Flores at atzesu sa truma de gente chi s’est dada comente una fùria a s’assàltiu e a sa derruta de su Palatu de su Duca de s’Asinara. Un’atzione gasi manna de pònnere sos tiesinos luego a s’avanguàrdia de su movimentu rivoluzionàriu: presentes a s’assàltiu de Tàtari, presentes a Macumere, presentes in Aristanis, ant sighidu Angioy finas a sa triste fine.

S’òdiu contra a su Duca s’est annidadu sena distintzione in sos annos difìtziles de sa repressione, in ue sos tiesinos si sunt istrintos mudos pro non subire sa sorte tocada a Bono e a àteras biddas. Ma s’unidade de sa classe dirigente est istada minetada dae sas tramas de sas autoridades tataresas. Sa famìlia Flores e totu nd’at pagadu sos efetos: don Luigi, frade de don Pietro, est passadu in sas filas de su guvernu e est istadu informadu de unu pianu chi aiat comente mira cussu de nche torrare, una borta pro totas, a sa resone sos tiesinos.

Custos, difatis, opressos torra dae su Duca – mancari carchi pregone aiat postu sos lìmites in manera crara a sas insolèntzias de sos feudatàrios contra a sos vìllicos -, su cale cuntentu mannu de sa dispaciada de sos angioyanos cheriat torrare a su status quo ante sa Sarda Rivolutzione, cun s’incàsciu de sas tassas puru in època de carestia, si fiant rebellados a finitia de su mese de cabudanni de s’annu 1800. Surdu a sas rechestas de su sìndigu, de sos cossigieris e de sos preìderos, su guvernadore de Tàtari, su famadu Conte de Moriana, at provocadu sa resistèntzia de sos tiesinos , agiudados dae sos abitantes de Bessude, Bànari e Cherèmule.

Passadu in sa memòria de totus comente “s’annu de s’atacu”, est istadu unu de sos momentos prus eròicos, èpicos e isprammosos de sa Sarda Rivolutzione. Atacadu dae chimbe colonnas de sordados e salvacondotos, cumandados dae su generale Grondona, Tiesi,  at resìstidu cun totu sas fortzas suas pro rùere a manera eròica suta sa fùria de fortzas superiores su 6 de santugaine. Sas trupas de Grondona, fata s’òpera, s’ant lassadu in dae segus una bidda apestada dae una chea de fumu e dae un’iscia bundante de sàmbene.

A sa fine de su ‘700 Tiesi est istada protagonista de sos fatos rivolutzionàrios sardos: in sas terras de su Marchesadu ant fatu sos primos atos notariles (istrumentos de unione) chi ant iscadenadu sa luta antifeudale.

Sos motos populares sunt istados firmados a manera violenta su 6 de santugaine de su 1800, annu famadu fintzas a oe «s’annu de s’atacu».

logu

Sa Turre Presone

Sa Turre Presone l’ant fraigada Sa Turre Presone a meidade de su sèculu XV, comente articulatzione de su cumplessu edilìtziu de su Palatzu Baronale chi est a costàgiu. Sa funtzione sua fiat de bardiare s’ùnicu caminu chi lompiat a sa bidda e controllare sas àndalas de su cummèrtziu e sos chi colaiant peri sos caminos  de Tiesi.

In su sèculu XVI s'istèrrida de sa bidda fiat crèschida e sa turre aiat pèrdidu sa funtzione sua, tando l'ant impreada comente presone.

S’amministratzione de sa giustìtzia in sas biddas de Sardigna fiat in pòddighes a su feudatàriu: sos tiesinos depiant pagare diritos che a sa carcelleria, una tassa subra de sa presone baronale. In su 1770 ant fatu traballos in su dominàriu e l’ant mudadu, comente iscritu in sa relata fata pro sa bìsita de su vitze re Ludovico d’Hallot des Hayes. Intro de sa turre bi fiat sa domo de su guardianu de sa presone, una tzella pro sas fèminas e una pro sos òmines. Bi fiat poi una tzella segreta, istrinta e cun un’abertura minoredda. Su dominàriu ant tzessadu de l’impreare a inghìriu de su 1960.

logu

Su Palatzu Baronale (oe Munitzìpiu)

Sinnales de s’època feudale sunt galu presentes in sa bidda de Tiesi. Sos Manca, chi possediant su fèudu de Montemaggiore dae su sèculu XV, ant fraigadu “Su palatzu”, a manera istratègica in unu montigru in s’intrada de sa bidda. Sa domo fiat modesta e l’impreaiant prus che àteru comente sede de sos amministradores de sa giustìtzia e carchi borta bi istrangiaiant su feudatàriu.

Una de sas caraterìsticas de sa domo fiat «su passigiadore» o «bicoca», un’ispètzie de osservatòriu chi betaiat s’ograda in sa badde intrea e in sos caminos. Su palatzu l’ant derrutu in sos motos antifeudales e a meidade de ‘800 b’ant fraigadu su Munitzìpiu de como.

I segni dell’epoca feudale sono ancora presenti nel tessuto urbano di Thiesi.

logu

Crèsia de Santa Vitòria

Atestada giai dae su sèculu XV, sa crèsia parrochiale de Santa Vitòria est gòtica-aragonesa, in sa fatzada b’at unu rosone traballadu e in sa ghenna de s’intrada b’at una tzembrana de pedra in ue si podet mirare una teoria di santos, picados de gustu populare, b’est Santu Giagu, protetore de sos pellegrinos e Santa Vitòria, patrona de sa bidda. Su campanile l’ant fatu in su ‘600 cun sas donatziones de sos tiesinos.

Chiesa parrocchiale di Santa Vittoria - Thiesi
Fatu istòricu
logu

S’indùstria de sas contzas: un’arte tiesina

Pustis de sa sopressione de su feudalèsimu in sa bidda dei Tiesi at comintzadu a bellu a bellu sa ripresa. A meidade Otighentos carchi pastore at comintzadu a negotziare fiados bulos cun sa Frantza, lompende a su portu de Marsiglia. Su pastoriu fiat creschende e gasi fintzas s’indùstria de sas peddes, comente nos ammentat su murale de s’artista Pina Monne.

Murale di Pina Monne - Thiesi
Murale di Pina Monne - Thiesi
logu

Su murale de Sassu contra a sos barones

S’òpera, fata in su 1962 dae Aligi Sassu, mustrat a manera icònica un’episòdiu de sa luta antifeudale. In sas campagnas de Tiesi, Antoni Manca, duca de s’Asinara e marchesu de Montemaggiore, fiat a catza e comente faghiat semper, at ordinadu a unu vassallu sou, Sebastianu Dore, di si ingrusciare gasi chi ponende·li su pee in palas podiat sètzere a caddu. Dore, custu afrontu no lu podiat baliare, nd’at bogadu su gurteddu e l’at naradu «setzide·bos inoghe!».

Su fatu nos contat bene meda de cantu sos paesanos fiant sutamissos, umiliados e male tratados dae su feudatàriu.

A manu dereta sa figura de Angioy currende a caddu peri s’ìsula, giughet in manu sa bandera sarda.  Bi sunt pintadas figuras de sa vida de cada die (una de sas fèminas est sa mugere de s’artista), immàgines de su territòriu e sas protomes de Mandra Antine, situ istudiadu in cussu perìodu dae s’archeòlogu Ercole Contu.

logu

Su museu Aligi Sassu (M.A.S.TH)

In custu Museu de Tiesi su bisitadore podet connòschere su prus de sa produtzione artìstica de Aligi Sassu, esponente de sos mègius de s’arte italiana de su Noighentos. Nàschidu in Milano in su 1912 dae Antoni Sassu e Lina Pedretti, Aligi at coladu carchi annu de sa pitzinnia in Tiesi, bidda nadia de su babbu. In custa bidda de su Meilogu est andadu a s’iscola elementare. In sas òperas suas sos colores sunt fortes e a s’ispissu figurat caddos est comente chi apat leadu ispiratzione dae sa vida de campagna in Sardigna (in sa colletzione sunt unas deghe sas litografias dedicadas a su caddu).

Sa pinacoteca, nàschida gràtzias a su traballu de sa Fondazione Sassu e su Comune de Tiesi, esponet 120 òperas fatas dae s’artista dae su 1929 a su 1995 cun tècnicas pitòricas diferentes: litografia, puntasecca, acquaforte e acquatinta.

Bibliografia
– G. Palmas, Thiesi villa antifeudale, Cagliari, 1974
– G. Deriu, L’insediamento umano medievale nella curatoria di “Costa de Addes”, Sassari, 2000
– www.museoaligisassu.it

Credits
A. Nasone, G. Ruggiu, S.A.Tedde

Discoberi puru